L’impost de la plusvàlua municipal, que malgrat els esforços per a aprovar-ho per la via del decret llei podria qualificar-se d’inconstitucional, aconsegueix aquests dies una nova etapa d’especial interès per al contribuent. Des que el Tribunal Constitucional dictés sentència el 26 d’octubre del 2021, fins a la reforma aprovada pel Govern pel Reial decret llei 26/2021, de 8 novembre que entra en vigor 10 novembre del 2021, aquest gravamen ha surat en uns llimbs legals del qual ara comencem a albirar les seves conseqüències.

En primer lloc, els expedients generats entre aquestes dues dates -26 d’octubre del 2021 fins al 10 de novembre del 2021-, en principi no haurien de ser objecte de tributació al no existir una norma legal en què emparar-se. Respecte a expedients anteriors a aquestes dates, per a evitar una cascada de reclamacions completament fundades en relació amb anys anteriors, el Tribunal Constitucional ha estat clar des del principi: obre la porta de la reclamació només a aquells que abans de la seva fallada tinguessin ja en marxa el recurs. D’aquesta manera, el propi Tribunal Constitucional impedeix la reclamació de totes les liquidacions que fins a aquesta data no haguessin estat impugnades el 26 octubre del 2021. No obstant això, comencen a sorgir dubtes sobre aquest tema amb alguna resolució dels nostres tribunals, com la del Jutjat contenciós administratiu número 3 de València, que considera que els efectes de la sentència del Constitucional que no han de ser des del 26 d’octubre del 2021, sinó des de la seva publicació en el BOE, el 25 de novembre del 2021, complint d’aquesta manera amb el que es preveu article 164.1 CE.

A més, en relació a expedients anteriors a la sentència del Constitucional, de 26 d’octubre del 2021, el contribuent ha de ser conscient també que no tot està perdut i que existeixen altres vies de reclamació a les quals es pot acollir, si compleix uns determinats requisits. De fet, en el cas de les plusvàlues per pèrdues patrimonials que en el seu moment fossin desestimades pels tribunals i que no es van recórrer, davant aquesta desestimació, i, per tant, sent ferma resolució, el Suprem estableix possibles noves vies d’impugnació per mitjà del procediment de revocació.

D’altra banda, a l’espera de la llum verda definitiva per part del Govern de la nova llei reguladora del tribut que s’espera, com molt aviat per a el mes vinent de juny, continua sense resoldre’s el conflicte en relació amb el sistema de càlcul de la base imposable pel fet que se sustenta en un mètode que condueix cap a a un resultat molt allunyat dels valors reals de les operacions immobiliàries que graven aquest tribut. D’aquesta mamera, la nova plusvàlua municipal continua mantenint elements d’inconstitucionalitat als quals el Govern prefereix de moment no atendre. El càlcul del valor no té en consideració la realitat econòmica de l’immoble en obviar per complet qualsevol despesa. Es fa imprescindible, per tant, disposar d’un sistema més real de valoració de les operacions immobiliàries que graven aquest tribut. A més, en línia amb adequar el sistema a totes les casuístiques i regions, és necessari evitar el punt aleatori que contempla en l’actualitat la norma i que deixa en mans de cada ajuntament adaptar aquests coeficients.

Al meu judici resulta important recórrer i fer front a un impost plantejat sense atendre el detall i que és, sens dubte, aleatori. Els ajuntaments, coneixedors de la posició del Tribunal Constitucional i la problemàtica que porta implícita la norma, han començat ja a assumir la situació. És el cas de l’Ajuntament de Saragossa, un dels primers consistoris que van decidir fa poc deixar de litigar després de dictar-se la sentència del Constitucional. Segons va explicar, preferia cobrir-se i evitar la més que probable condemna en costes i l’abonament d’interessos de demora.

La gran pregunta que sorgeix ara és si els ajuntaments disposaran de suficients recursos administratius i de personal per a assumir una responsabilitat que els empeny a haver de fer front a una cascada de reclamacions i recursos més que previsibles. En els últims mesos només nosaltres hem tramitat més de 400 expedients dels quals s’han resolt de moment una mica més de 100. Les conseqüències, tant administratives com legals, d’un impost que apunta a excessivament confiscatori són aquí. La qüestió és saber qui està disposat a posar-li el cascavell al gat.

(Cinco días 27/04/2022)