El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha fet avui una encesa defensa de la reforma de pensions del Govern, com a resposta a les crítiques llançades ahir en l’informe anual del Banc d’Espanya, on suggeria que ni els canvis aprovats fins ara ni les mesures previstes per a enguany van en la bona direcció per a garantir la sostenibilitat financera del sistema. «Falta sofisticació en aquesta anàlisi», ha començat dient el ministre, que també ha criticat que en aquest informe publicat ahir «no hi ha res nou». És més, ha assegurat que no hi ha cap càlcul científic de l’impacte que podria tenir la reforma que hem aprovat, que és el que m’interessaria a mi».

Tot seguit ha rebutjat de pla la recomanació de l’organisme supervisor d’incorporar «mecanismes d’ajust automàtics» per a amarrar l’augment de la despesa en pensions generat per l’envelliment. En concret, Escrivá ha assegurat no entendre els motius del Banc d’Espanya per a aconsellar aquests mecanismes d’ajust, «quan està més que comprovat acadèmicament que les regles automàtiques per sé tendeixen a fallar; i, en l’àmbit de la política monetària, els bancs centrals de tot el món han anat abandonant a les regles automàtiques».

Per això, el responsable de la Seguretat Social ha explicat que els tècnics que han dissenyat la reforma aprovada pel Govern, concretament en la creació del mecanisme d’equitat intergeneracional, han optat per fer «una regla semiautomàtica». Es referia amb això al fet que no és automàtica perquè no diu que s’ha de fer dins de deu anys, que és quan més s’haurà d’actuar sobre el sistema, ha dit, sinó que es fixen uns referents (l’informe de projeccions de la Comissió Europea conegut com Aging Report) i si els comptes del sistema se separen de l’esperat, és llavors és quan la reforma obliga als qui governin llavors al fet que facin alguna cosa amb els ingressos, les despeses o tots dos.

I ha continuat: algú es creu que nosaltres podem decidir ja, que té algun sentit dir ara mateix una regla automàtica en deu anys? Nosaltres hem pensat moltíssim, perquè sabem molt de regles jo era el responsable que es complís la regla fiscal a Espanya des de la presidència de l’Associació Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), i per això hem dissenyat una cosa «extraordinàriament sofisticada».

DADES DE MAIG

El ministre de Seguretat Social ha fet aquestes declaracions després de la presentació de les dades de la marxa del mercat de treball a meitat de mes que ofereix habitualment com a avançament de les xifres mensuals d’atur i afiliació. En aquesta ocasió ha ofert novament bones notícies sobre el sistema, que previsiblement tancarà el mes de maig amb 217.000 cotitzadors més (37.000 en termes desestacionalizados) el que suposa el tercer millor mes de la sèrie històrica.

Segons això, el nombre total d’afiliats a 22 de maig va marcar un nuvo rècord històric de 20.278.031 treballadors i Escrivá va avançar que en aquest mes se superaran en algun moment els 20,3 milions de cotitzadors al sistema. A més, amb els nous contractats fixos del mes de maig se superen el milió de nous indefinits des que va començar l’any i va entrar en vigor la reforma laboral (786.000 fixos i 295.000 fixos discontinus més que en l’última setmana de desembre).

Amb això, el nombre total de cotitzadors amb contracte indefinit puja al 78% enfront de la %71 mitjana de maig de 2015-2021. Desglossant aquestes xifres, els fixos passen a representar el 74% des del 68% dels anys anteriors i els fixos discontinus són ara el 5% enfront del 3% d’exercicis previs. Els treballadors amb contracte temporal són el 22% del total, enfront del 29% abans de la reforma laboral.

Aquesta bona marxa de la contractació s’ha vist reflectida en la recaptació de la Seguretat Social, que manté un ritme de creixement del 9,7%. Això permetrà, segons ha assegurat Escrivá, reduir el dèficit del sistema per sota del 0,5% del PIB, que és el nivell previst en els Prespuestos Generals de l’Estat per a 2022, enfront del 0,9% amb el qual va tancar 2021.

(Cinco días – 19 MAY 2022)