La reforma de l’anomenat Impost de Plusvàlua municipal promoguda pel Govern el novembre passat per a mantenir viu un tribut que havia quedat anul·lat pel Tribunal Constitucional amenaça amb restar-li una quarta part de la seva capacitat recaptatòria original. Així almenys ho han comunicat les grans corporacions locals a l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que assumeix que la capacitat normativa que els ajuntaments tenen en matèria fiscal els permetrà compensar l’impacte elevant altres tributs si així ho estimen necessari.

«Les grans entitats locals preveuen un efecte en les quotes d’aquest impost d’al voltant d’un 25%» de minoració, detalla la Airef en el seu recent Informe complementari d’avaluació individual dels Pressupostos per a 2022 de les corporacions locals, després de preguntar a les principals corporacions municipals quin preveuen que sigui l’impacte de la nova regulació de l’Impost sobre Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), com es denomina oficialment la Plusvàlua.

La reforma va ser aprovada per reial decret llei el passat 7 de novembre després que el Tribunal Constitucional declarés nul, per inconstitucional, el mètode de càlcul de l’impost el passat 26 d’octubre, en considerar que no estimava adequadament el valor dels immobles transmesos. La decisió va suposar el tercer i definitiva maçada judicial al tribut, contra el qual Constitucional ja s’havia pronunciat en 2017, prohibint que gravés operacions tancades a pèrdues, i en 2019, en dictaminar que el gravamen no podia arribar a superar el guany obtingut.

Per a solucionar aquestes irregularitats i conservar el tribut, el Ministeri d’Hisenda va impulsar una reforma expressa de l’impost que introduïa dos nous mètodes de càlcul: un tradicional, que obté la base imposable de l’impost com a resultat de multiplicar el valor cadastral de l’immoble per una sèrie de coeficients, i una altra nova basada en la plusvàlua realment obtinguda pel contribuent en vendre un immoble o rebre’l en herència o donació.

L’objectiu d’aquesta modificació era fonamentalment protegir la principal font d’ingressos tributaris amb la qual compten els municipis després de l’IBI, ja que la Plusvàlua ve deixant una recaptació anual d’uns 2.500 milions d’euros. A tenor de les primeres anàlisis efectuades per les corporacions locals, no obstant això, la capacitat recaptatòria potencial d’aquesta figura hauria caigut per sota dels 1.900 milions anuals després de la reforma.

El càlcul manejat per la Airef té en compte, concretament, la informació que li han lliurat les 24 majors corporacions locals del país, incloent-hi els ajuntaments de Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa o Màlaga; les diputacions de Barcelona, València i Sevilla; els Capítols insulars de Tenerife i Mallorca; o les Diputacions forals d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia.

La pèrdua de recaptació ja havia estat denunciada, encara que no quantificada, per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), que ha vingut demanant al Govern mecanismes de compensació. Al seu torn, grups polítics com a ERC, van sol·licitar l’Executiu que inclogués compensacions en els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2022, sense èxit, i han instat després que s’afegeixin durant la tramitació de la reforma com a projecte de llei.

La Airef planteja, no obstant això, que «donat l’ampli marge d’autonomia financera de les corporacions locals, amb competències per a actuar sobre els principals elements tributaris dels impostos municipals dins dels marges que estableix la normativa estatal, la pèrdua de recaptació que els originarà la nova regulació del IIVTNU podria veure’s compensada mitjançant l’exercici de la seva capacitat normativa en la matèria». En aquesta línia, il·lustra, l’Ajuntament de Palma ja ha comunicat un increment del tipus de gravamen d’aquest impost per a compensar la pèrdua d’ingressos.

La Plusvàlua és a més un tribut potestatiu que només apliquen prop de la meitat dels ajuntaments espanyols. La Airef ha detectat, en tot cas, un increment del 8% en el nombre de municipis que l’han aplicat de 2006 a 2021. En aquest període, agrega, han augmentat un 40% els municipis que cobren l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres. El major marge d’actuació podria estar en l’IBI, suggereix, atès que el tipus mig efectiu està a un 53% del seu màxim normatiu.

(Expansión, 13-04-2022)