El Consell Superior d’Arquitectes d’Espanya i el Consell General d’Economistes d’Espanya van presentar ahir la Guia sobre desgravacions fiscals per a rehabilitació d’habitatges i edificis residencials, on s’exposen els nous beneficis fiscals i la seva articulació amb els principals impostos que afecten l’activitat rehabilitadora: l’IVA i l’IRPF.

El pla estableix tres tipus de deduccions i ajudes, dues pensades per als habitatges particulars i una altra dissenyada directament per a les intervencions en edificis residencials al complet. Així, per obres en l’habitatge habitual que rebaixin un 7% la demanda de calefacció i refrigeració, alguna cosa que pot aconseguir-se instal·lant finestres d’altes prestacions, s’opta a una deducció del 20%, amb un màxim de 5.000 euros per habitatge a l’any. La deducció es podrà realitzar en el període impositiu en el qual s’expedeixi el certificat energètic, sempre abans de l’1 de gener de 2023.

A continuació, les intervencions que redueixin el consum d’energia no renovable de l’habitatge un 30% o millorin la qualificació energètica a a o B podran beneficiar-se d’una deducció del 40%, amb un màxim de 7.500 euros a l’any. En aquest cas, la deducció de les quantitats satisfetes podrà realitzar-se des del 6 d’octubre de 2021 al 31 de desembre de 2022 en el cas de l’habitatge habitual o una casa llogada. També en aquelles que estiguin ofertes en el mercat de l’arrendament i es lloguin abans de l’últim dia de l’any 2023.

En l’últim gran suposat s’arriba a una deducció del 60% i un màxim de 15.000 euros per actuacions de rehabilitació energètica en edificis residencials on caigui el consum el 30% o s’aconsegueixi la certificació A o B. En aquest cas, recorda la guia, el moment de deduir-se és en els exercicis 2021, 2022 i 2023, en relació amb les quantitats satisfetes en cadascun d’ells, sempre que s’hagués expedit el certificat abans de l’1 de gener de 2024.

Tal com recalquen els economistes i arquitectes en el document, “les tres deduccions són incompatibles entre si respecte de la mateixa obra. Són compatibles la deducció del 60% per les quantitats invertides en la rehabilitació d’edificis amb les deduccions del 20% o del 40% per actuacions en l’habitatge particular, sempre considerant que es tracta d’obres diferents”.

Els economistes i els arquitectes recorden que aquestes ajudes públiques estan exemptes de tributar en l’IRPF i que, en cas d’escometre aquest tipus de reformes sense sol·licitar la subvenció, també poden deduir-se en la declaració d’Hisenda el total de la inversió fins al límit fiscal.

Respecte a l’IVA, per a optar al tipus reduït és necessari que l’objecte principal de les obres sigui la construcció de l’edificació i que el cost excedeixi del 25% del preu d’adquisició. La guia ofereix un exemple pràctic: si el valor d’un edifici és d’un milió d’euros s’haurà de dividir aquest import entre la part que correspongui a l’edificació –per exemple, 800.000 euros– i la que correspongui a sòl –el 20% restant–. En aquest supòsit, per a optar a l’IVA del 10%, el cost de les obres hauria de ser superior al 25% de 800.000 euros, és a dir, 200.000 euros.

El document assenyala també que tributen al tipus reduït les execucions d’obres quan els contractes es formalitzin directament entre el promotor i el contractista. Per tot això, el director general d’Habitatge i Sòl del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Francisco Javier Martín, va assegurar que «mai s’han ofert ajudes amb la intensitat que es produirà en aquests pròxims anys, ni les condicions de la fiscalitat han estat tan favorables».

(Cinco Días, 05-05-2022)